July 9, 2013

11 mesos



Bye bye baby es la frase del mes, amb el peu cada cop més a prop del teu primer aniversari, en un obrir i tancar d'ulls t'has convertit en un nen. Un nen empeltat de goril·la he de dir. A la guarderia encara no entenen com arrossegues cadires i taules a munt i avall al mes pur estil Hulk.


Una de les dents ja es fora, així que no has trencat el meu record de 14 mesos sense dents però ha valgut la pena, ara rius al més pur estil "cunyaaaao".


Per fi t'has decidit i ara et desplaces (a gran velocitat) a quatre grapes. El primer cop ho vas fer al bany -on el terra esta bastant fresquet quan la calefacció no esta en marxa- sense bolquers. La cara va ser bastant explicita "carai qui fred a la titola!" i apa, cul amunt. 


Com sempre fas els gran canvis els últims dies de cada més, com si pensessis que algú et farà un examen! així que durant els últims dies de juny vas començar a gatejar i aixecar-te agafant-te a qualsevol cosa. 

Aixecar-se si, tornar al terra es una altra historia (aquest pas ha costat dues setmanes de constants emprenyades teves amb la gravetat i els teus genolls que no et fan cas però això ja ho veurem el proper mes).

Entens pràcticament tot el que et diem, he de preguntar a la Kita si quan elles et parlen en suïs també les entens. 

Durant aquest més has començat a protestar efusivament quan et dic que no a alguna cosa. Primer em mires TREMENDAMENT ofès i sorprès de que jo, un miserable adult, gosi dir res quan TU, el rei del mambo, et fiques una pedra (als teus ulls amb una pinta deliciosa) a la boca. Després plores i renegues, no trist si no una mescla entre enfadat i indignat. 

No cal que digui que 5 segons després em mires als ulls, i amb tota la parsimònia del mon agafes una altra i te la tornes a ficar a la boca! 

Això em fa recordar que hauriem de practicar l'ordre "escup!"...

Aquest mes també hem rebut una sorprenent noticia, si tot va be, al gener serem 4 i tu tindràs un germanet o germaneta. 

Els propers anys seran més que entretinguts amb dues criatures tant properes en edat, i probablement perdrem la paciència sovint però em fa feliç saber que no seràs fill únic. Tenir germans quan un és petit pot semblar una mandanga però la veritat es que es ben divertit i és una cosa de la que ni el teu pare ni jo voldríem privar-te. 

Un petonet ben gran, vaig a tapar-te que amb el teu costum de sortir d'excursió del llit, la meitat de les nits dorms al terra!


2 comments:

  1. Enhorabona pel nou que està de camí! Me encanta com expliques els mesos que va cumplint el teu bebé. M'agrada molt el teu blog!

    ReplyDelete
  2. Enhorabuena! Se van a llevar poquito también, lo bonito que es criarlos juntos, a veces se hace duro pero compensa. Mis hijos ahora que tienen 5 y 3 años (se llevan dos años y cuatro meses) juegan y se pelean a partes iguales pero se han vuelto inseparables.

    ReplyDelete