December 9, 2013

13,14,15, 16 messos

Quin merder que tenim muntat!



Ens hem traslladat a Londres. Tota la tribu, gates incloses. Has començat una nova guarderia entrant en el teu 15e mes i amb una nova habilitat: caminar!

Acomiadar-se de Zürich ha estat trist, a la kita et van fer una festeta de comiat i uns regalets ben macos. La nova kita es mes gran i estàs amb nens de 12 a 24 mesos, el grup dels micos (monkeys) i no t'enganyaré el nom us queda de conya.

T'has adaptat molt be, menges una barbaritat i amb les escales de casa (que n'hi ha com 300.000) ens fas anar amunt i avall. Dic ens fas per que això de baixar... bueno, tenim certes discussions sobre com es fa i a obre de qui es fa.

Xerres pels colces, no se en que (sembla Swahili) però tu tens claríssim el que dius i quan no t'entenem et poses.... per que hi ha una altra nova habitat en la que ja ets cinturò negre: les pataletes. Aquí li diuen tantrums.

Un petit exemple en video (en aquesta ocasio l'emprenyada es per que no pots ficar l'escombra dins la piscina de boles (que esta dins del parque que te una obertura a l'esquerra encara que en el vídeo no es veu be, tu entres i surts solet quan vols)



La nova casa te una logistica ben complicada per que cal tenir panyals a totes les plantes i joguines o alguna cosa (amb el meu panxt no vull anar amunt i avall mes del que cal -que ja es massa!-) i no tinc clar com ho farem quan siguem 4 pero a tot s'acostuma un.

No se si per la nova kita o per que pero tens una falera per la musica i ballar, tu solet t'hi posses a la minima que hi ha musica i si no nhi la fas (com el idioma sembla que el rotllo africa et tira bastant).


Caminar t'ha obert tot un mon super interessant i has perdut una mica l'interes en les jogines o les teves "treasury boxes" tot i que un cistell amb garrafes de llet i aigua per obrir i tancar esta sent un hit. Comences a enganxar rutines com "si demano que em possin les sabates i despres estiro la meva jaquet que esta al penjador de la porta pillen que vull sortir", aquest es conret em recorda a la Becker que menys obrir la porta amb clau feia de tot per que la treguessis a passejar!

Aixi que sortim a caminar al carrer :-)

En la foto sembla idilic, la realitat es que en una caminata de 100 m i ha 4 o 5 pataletes/drama/la vida es horrrrrrrrible al terra per que no et deiem anar cap els cotxes/no et deixem menjar una galeta del terra/ i altres motius igual o mes importants!

Quan estas contents pero ets molt divertit, et vaig ensenyar a picar l'ullet (tu ho fas amb els dos) i ara ho fas de forma proactiva en plan ligoteo per fer-nos riure. Ets guapo guapo.

Tens una rel·lacio divertidisima amb la meva panxa, et toques la teva i busques la meva i si te la ensenyo et rius, ja fa temps d'aixo pero ara a mes a mes ho utilitzas de camp d'investigacio. "Mmmmm aquesta ploma es suau a les mans, a veure  la cara? a veure a la panxa? i a la panxa de la mama?" i apa, vinga a estirar la samarreta!

Bueno petit vaig a buscar una galeta (qun et recullo de la kita -no se per que- et posses frenetic i et llences al terra cridant mama i he descobert que una galeta ho arregla bastant -em sento com un troglodita fent una ofrena a alguna mena de deu devora humans primitiu-) i anire tirant que amb 32 setmanes d'embaras rapida rapida no soc.


P.D. el corrector ha mort a mig camí aixi que considera les faltes com un regal de Nadal.

No comments:

Post a Comment