September 12, 2014

Abril: 7 messos argh!

Aquest cop ho he fet fatal pero millor tard que mai.



Han passat 5 mesos des de l'últim cop que em vaig sentar a escriure, em sap molt de greu. En aquest temps has passat de ser un recen nascut a un bebote en tota regla. Rius moltissim i ets molt trapella. Tot el dia busques al Lluc (que encara no esta gaire convençut amb aixo de ja no ser fill unic, tot i que a tu tant et fa, l'adores). 

Fa un mes més o menys que hem començat amb els solids i a la guarderia han aconsseguit que prenguis una mica de formula. Per A o per B vas ben retreta i la cosa no es gaire divertida però fins i tot i així somrius! 

Encara prens el pit i tot i que ja començo a estar cansada t'hi poses amb tant alegria que sap greu deixar-ho. 

Sembla que tot t'està be però es mentida! si et prenen el que tens a les mans (una joguina, un tros de pa, servidora) deixes ben clar que no estàs contenta i sorprèn els decibelis als que pots arribar.


Les nostres vides poc a poc es van adaptant a tenir dos nens a casa i ja tenim una rutina, esgotadora i matinera com ninguna però es el que toca i ja ens agrada. La foto de sota es del maig, a les 6 del mati (el teu pare encara no s'havia dutxat, no et pensis que va pel mon amb aquests pels!).


Cap als cinc mesos vas decidir que dormir era un avorriment i et vaig començar a baixar al teu llit per dormir, ara ja t'hi quedes tot la nit i dorms millor. A la guarderia cero pelotero, fas cat naps de 20 minuts i quan et recullo tens unes ulleres que t'arriben a terra. Però segueixes somrient :-) 

Et dones la volta des de ja fa temps i sembles una petita mandonguilla rodolant pel terra, també t'aguantes asseguda, la mama (la meva) diu que es el contraposés dels cuixots estupendos que tens. Raó no li falta, fas bon tall!


A mesura que vas guanyant autonomia al Lluc se li ha pujat la mosca al nas i tan aviat es posa content de veure't i et fa "cu cut" com crida enfadat per que l'has tocat. Homes... 

No t'enganyaré, tots els fills et canvien la vida però tu sembles un petit guru de la felicitat que el destí ha posat a casa per ensenyar-nos a prendre'ns la vida amb humor. Un dels motius del meu silenci aquests últims mesos ha estat la depressió post part que he (hauria de dir hem per que jo de mal humor esgarrio el dia a tothom!) patit. Les coses no han tornat al seu lloc per que ara tot es diferent però sento que estic en un lloc millor i el teu temperament i rialles han estat claus per veure que tenia un problema i torbar com resoldre'l. 

Al cap i a la fi si un nadó que no pot aconseguir menjar ni fer res sense ajuda externa s'enfronta a la vida amb un somriure per defecte jo puc fer el mateix. 


Resumint: es una alegria tenir-te a casa.

T'estima

La mama.


No comments:

Post a Comment